Cicle de conferències "Paisatges després de la catarsi" | La Virreina | 28 abril - 14 oct.

Paisatges després de la catarsi
Iván de la Nuez, Alexei Iurtxak, Layla Martínez i Juan Cárdenas

28.04.2025 – 14.10.2025
Reserva d'entrades

Cicle de conferències comissariades per Iván de la Nuez
28 d’abril, 14 i 28 de maig i 14 d'octubre de 2025

Tres dècades després del futur, liberal i avorrit, que profetitzava Francis Fukuyama, la posthistòria ha passat a la història. Davant d’aquesta certesa, de poc serveixen els eufemismes amb els quals, durant aquest temps, hem provat de treure l’aigua del vaixell. Entre altres coses, perquè, després dels esfondraments successius del comunisme i la socialdemocràcia, el departament de demolicions s’està ocupant seriosament d’aquest liberalisme, tan feliç com fal·laç, que fa trenta anys se’ns va vendre com el pont inefable cap a l’eternitat.

Aquest tren s’ha aturat en una estació on aquell «liberalisme per sempre» ha quedat substituït pel capitalisme, només el capitalisme i «res més que el capitalisme» que va albirar Branko Milanović. Un autoritarisme de mercat, cada vegada més desentès de la democràcia, que preval com a patró d’aquesta època.

Tampoc no és cap consol continuar estirant aquesta tirania de la catarsi des de la qual, a través de xarxes i plataformes digitals d’ús quotidià, en lloc de canviar el món ens hem resignat a denunciar-lo; en lloc de definir-lo, ens hem conformat a reanomenar-lo. Convé recordar, d’altra banda, que la posthistòria va convertir allò que era crepuscular en el seu producte cultural més rendible, repartint a tort i a dret obituaris per a l’art i la novel·la, la ideologia i la revolució, les utopies i les elits.

És en aquesta situació, avorrits d’un avorriment que no va arribar mai, que situem Paisatges després de la catarsi, un programa públic per fascicles. Un projecte que aterra en un segle XXI i que ja ha complert el primer quart i des del qual aspirem a trobar claus que vagin més enllà de l’enunciat d’una crisi i uns estancaments dels quals necessitem sortir.

PROGRAMA

Dilluns 28 d’abril, 19 h
Paisatges després de la catarsi

Conferència inaugural a càrrec d’Iván de la Nuez (l’Havana, Cuba, 1964). Assagista, crític i curador establert a Barcelona. És el director d’aquest programa públic. Ha publicat, entre altres llibres, La balsa perpetua, El mapa de sal, Fantasía roja, El comunista manifiesto, Teoría de la retaguardia, Cubantropía, Posmo o Iconofagias (Un diccionario del siglo XXI). Com a curador, entre les seves exposicions trobem L’illa possible, Parc humà, Postcapital, Atopia (L’art i la ciutat al segle XXI), Iconocràcia, Mai real / Sempre veritable i La utopia paral·lela.

 
Auditori LAB. Entrada gratuïta amb reserva prèvia.

Dimecres 14 de maig, 19 h
És possible parlar d’hipernormalització, actualment?

Alexei Iurtxak (Sant Petersburg, Unió Soviètica, 1960). Quan el sistema soviètic va començar a agonitzar, la seva mort imminent no va cabre al cap de la societat ni al de les seves elits, que van preferir desviar la mirada i continuar amb la inèrcia. Aquesta actitud va ser descrita per Alexei Iurtxak, professor d’Antropologia a la Universitat de Berkeley, com un estat d’«hipernormalització». Dues dècades després de la fi de l’URSS, el crac financer del capitalisme va sembrar el dubte sobre l’estesa superstició que el capitalisme —orgullós de la seva victòria a la guerra freda— també seria «per sempre». Aleshores, el cineasta i escriptor britànic Adam Curtis es va apropiar del concepte de Iurtxak i la «hipernormalització» es va convertir en un terme capaç d’explicar les crisis respectives dels dos sistemes antagònics del segle XX. Ara que ens trobem en la tercera dècada del segle XXI, què en queda, d’aquest concepte, i com es pot aplicar al nou ordre del món dels nostres dies?

Espai 4. Conversa en línia. Entrada gratuïta amb reserva prèvia.

Dimecres 28 de maig, 19 h
Les zones: els germans Strugatski somien amb Elon Musk?

Layla Martínez (Conca, España, 1987). Narradora, assagista i poeta, Layla Martínez ha ressituat el valor de la utopia en un món que en renega, al mateix temps que ha obert un camp futurista més enllà d’establir-lo com a sinònim exclusiu de la tecnologia. Precisament, en el seu assaig Utopía no es una isla, Martínez aconsegueix aquest objectiu entrellaçant crítica, humanisme i ciència-ficció. El 2024 va ser precandidata al National Book Award per la seva novel·la Carcoma. Entre altres llibres, ha publicat, també, El libro de la crueldad i Cineraria.

Auditori LAB. Entrada gratuïta amb reserva prèvia.


Dimarts 14 d'octubre, 19 h
El què contra el com: art contemporani i escriptura crítica

Juan Cárdenas (Popayán, Colòmbia, 1978). Novel·lista i assagista, els seus llibres són sempre viatges d’anada i tornada entre mons aparentment irreconciliables: Europa i l’Amèrica Llatina, l’art i la ciència, els substrats i l’epidermis. En el seu text més recent, La ligereza, afronta un abisme que al camp intel·lectual li costa mirar de cara. L’abisme en el qual, malgrat tantes revolucions de museu, «el poble i l’art s’han malbaratat», en què tot està disposat per «seduir el patró o suplantar-lo». I en què som capaços de fetitxitzar des de les bones causes fins als seus veritables o presumptes subjectes de redempció.

Espai 4. Entrada gratuïta amb reserva prèvia disponible a partir del setembre del 2025.

La Virreina Centre de la Imatge

Palau de la Virreina

La Rambla, 99
Barcelona, Catalunya

+ informació